A aquestes hores ja no és novetat, però per si hi ha algun despitat que sàpiga que aquest any no hi ha Dakar. No és una competició que em cridi molt l’atenció, però si que ho fa tot el que l’envolta. El fet que travessi un bon tros d’Àfrica fa que tingui una essència especial. No m’acabo d’imaginar la sensació que es deu tenir quan després de quilometres i quilometres de sorra i pedres s’arriba al final de l’etapa i la caravana s’atura a un poble perdut al mig del desert que si no fos per aquest raid pràcticament ningú tindria consciència de que existeix. I trobar-se amb els habitants d’aquest poble. Persones que han viscut, o pot ser més aviat sobreviscut, en aquell lloc des de fa moltes generacions. Per a ells si que ha de ser un autèntic esdeveniment que un cop l’any aparegui tota aquella gent amb els seus cotxes i motos. Deu ser una cosa molt efímera però també molt intensa, com un glop d’aigua fresca al mig del desert que els envolta. Però aquest any la caravana no arribarà. Es per ells que em sap greu que no es corri el Dakar aquest any. Realment no m’hi va res però és així. Ara només queda esperar que els pròxims anys es pugui celebrar i que amb el temps el que ha passat aquset any quedi en una trista anècdota.

PD: no he parlat dels motius pels que no se celebra, però penso que els que han aconseguit que el raid no se celebri només han fet que tirar pedres sobre el seu propi teulat.

Aquest post l’escric després de llegir Llocs comuns a TOT-MAC i un altre post que es cita al primer, i sobretot els comentaris de tots dos.

Estic una mica tip de veure des de fa molt temps discussions (primer als forums, més recentment als blogs) sobre si és millor linux que windows o a la inversa, si software lliure o no, etc.. Últimament s’ha afegit un nou contendent, l’os X. Inicialment semblava que alguns dels seus usuaris tan sols es centressin en alabar les virtuts del SO d’ Apple davant del de Microsoft però ara s’ha convertit en un tots contra tots.

Em recorda a les batalletes que hi havia quan era més petit sobre els videojocs, que si Sega o Nintendo, després la Play station, més tard la X-box… hores i hores gastades per intentar demostrar que la nostra consola era molt millor que la del veí. Total per què? Si quan sortia un joc interessant que nomes hi era per a l’altra consola havies d’anar a casa seva a jugar-hi… Està clar que objectivament, a nivell de les especificacions tècniques, hi havia (i hi ha) consoles millors que altres, però el que acaba decantant la balança són els jocs que hi ha disponibles per a cadascuna i els nostres gustos sobre aquests (bé, la veritat es que no sempre es així, quan el marketing s’associa amb l’ignorància es poden prendre decisions molt equivocades, però aquesta ja seria una altra història.).

Doncs amb els sistemes operatius el mateix: utilitza el que millor s’adapti al que necessites. Si algú utilitza un SO diferent al teu deu ser segurament perquè és el que millor els hi va pel que vol aconseguir. És una idea molt simple (pot ser massa i tot) però penso que és la que hauria de passar davant de la resta alhora de valorar el SO utitlitzat.

És un tema que dona per molt, quan li he posat títol al post la meva intenció era fer una petita reflexió però quant més escric més coses em venen al cap, així que continuaré un altre dia. Coses que queden pendents: el software lliure com a filosofia-lifestyle, l’accés de l gran públic als sistemes no windows, els estàndards, les comunitats d’usuaris del software… i segurament altres coses que se m’aniran acudint.

Avui he anat d’excursió al Barcelona Supercomputing Center a veure el Mare Nostrum. No es tracta del mediterrani si no d’un superordinador que permet fer molts càlculs en molt poc temps (per dir-ho fàcil). Ha set força interessant, més que pel que ens han explicat que pel que hem vist. El trasto en si no te gaire res, és un conjunt d’armaris negres posats dins una caixa molt gran de vidre. El que si que està bé és l’ubicació de tot això: el Mare Nostrum és a dins d’una capella del campus nord de la UPC, cosa que fa que hi hagi un contrast molt peculiar. Perquè quedi més clar, poso una imatge:

Dins els armaris negres que surten a la foto hi ha més de 10.000 processadors (semblants als que fa servir un ordinador qualsevol) , amb més 20.000 gigues de RAM. Quan el van inagurar al 2005 era el 5è superordinador més potent del món, i ara mateix ocupa la posició 13 del top 500, un ranking on hi ha els millors 500 superordinadors del planeta.
A la web del BSC hi ha més imatges i algun video.

Pensava que no podria veure aquesta peli al cine però al final ha resultat que sí. En resum és entretinguda i no es fa llarga, que per mi ja és bastant. No tinc intenció d’explicar de què va però si comentare minimament què m’ha agradat i què no… En general els efectes estan bé, deixant de banda una de les primeres escenes (quan surten els “gossos”) amb molts canvis de pla seguits on costa seguir el que està passant. En canvi l’escena dels corbs em sembla ben feta i força impactant. També m’ha agradat el modelet de l’Alice, pel meu gust el millor de les 3 pelis. Sobre el personatge en sí, m’ha semblat que va bastant “sobrada”, no hi ha cap moment en que pensis que no se’n sortirà.

El títol és una mica sensacionalista però és el que es pot pensar de Lonny Baxter després de llegir el que diuen d’ell al diari Marca. La veritat és que no n’hi ha per tan, simplement el personatge en qüestió no pensa massa… no se li va acudir res millor que disparar un tret a l’aire prop de la Casa Blanca, a Washington DC, i clar va haver de passar un parell de mesos a la presó. Abans ja havia enviat per FedEx tres pistoles i un rifle, d’aquí surt això de traficant d’armes. Per cert, als comentaris de la noticia de l’esmentat diari n’he vist un que m’ha fet gracia:

Que se vayan preparando los guarruzos de Reyes y Hervelle huahuahu que aqui llego Pistolero Baxterrrrrrr. huauahuahuahua

Val més agafar-se les coses amb humor, està clar.

Un més entre tants… i no és un milió si no que són uns quants més… cent milions? la veritat es que no es fàcil portar el compte amb tanta gent amb tan temps lliure crant i creant blogs continuament. De fet just abans de crear-lo m’ha passat pel cap que la vida és massa curta per perdre el temps escrivint un blog però també és veritat que ultimament penso sobre massa coses i estaria bé que quedessin apuntades a algun lloc. Ara només falta expressar aquests pensaments amb les paraules adecuades, no és una cosa en la qual sigui especialment habilidos però bé, ho intentaré.